Peça de vídeo-art de l’artista Manel Bayo, que reinterpreta amb la tècnica del vídeo-collage la seqüència de la resurrecció d’Ordet, de Carl Theodor Dreyer. 8’54”

Títol original: Eclesiastès
Any: 2009
Durada: 8:54 min.
País: Espanya
Direcció i realització: Manel Bayo
Sinopsis: Manipulació digital sobre la seqüència de la resurrecció d’Ordet, de Carl Theodor Dreyer

Rodada el 1954 i 1955, Ordet ( La paraula ) suposa la culminació del llenguatge cinematogràfic de Dreyer, distanciat d’un cinema convencional que mai va entendre . La pel·lícula narra un succés excepcional a la vida de la família d’un vell granger danès, a principis del segle XX; en un hermètic món d’inamovible temor de Déu, xoquen les diferents actituds davant la fe, alliberant conjuntament al produir-se el fet miraculós del final.

Més proper a les arts plàstiques que a la pura narració d’històries, Dreyer planteja aquesta pel·lícula com un torrent d’espiritualitat, envoltant d’un ambient místic en què s’interessa per tractar, per sobre de tot, la inseguretat de l’individu davant els capritxos de la fe i de la raó.

En un bellíssim blanc i negre, la llum i el detall en els rostres i els objectes juguen un paper bàsic en els espais i els enquadraments, recordant la pintura flamenca i al pintor danès Vilhelm Hammershøi, gran admirat de Dreyer, amb el qual comparteix el convenciment que, en els interiors, s’aconsegueix major dramatisme, i en ambdós la quietud de la seva figuració ens enfronta inevitablement a la idea de la mort. Ordet és considerada una dels cims del cinema europeu de tots els temps, no en va guanyar el Lleó d’Or de Venècia el 1955.