Proposta: El Tarlà. Festes de primavera. Sant Jordi.
Clara Oliveras (EMAXics, Procediments pictòrics)
Antigament a Girona, per les festes de Sant Agustí, el 28 d’agost, es donava un premi al noi que fes més riure als veïns. Aquest rebia el nom de Tarlà, també conegut com a Xato, que va ser el nom de l’últim tarlà.
Diu la llegenda que, durant una epidèmia de pesta, un tarlà va distreure i ajudar als veïns del carrer de l’Argenteria que estaven confinats, sense poder sortir d’aquest carrer, tancat amb balles de canyes, perquè la malaltia no s’escampés per tota la ciutat. Una mica com ens passa ara que estem tancats a casa.
El veí feia cabrioles al mig del carrer, explicava acudits i ximpleries, alegrant a tothom que el mirava per finestres i balcons. Més tard, en memòria seva, els veïns van construir un ninot que l’imitava, penjat, de banda a banda del carrer, d’una barra que girava, fent les mateixes tombarelles que el de carn i ossos.
El Tarlà anava vestit a la moda del segle XVIII, a vegades de manera elegant amb una casaca amb puntes i serrells, a vegades com un bufó, amb un barret de dos pics del qual penjaven borles i esquellerincs, com un arlequí, amb robes llampants i de molts colors o com un pagès, amb barretina i faixa. Quasi sempre solia portar: gorra, cinturó, guants, mitjons amb borles i botes de pell.
Avui es penja durant les Festes de la Primavera de La Rambla, per Sant Jordi.
Com que ja estem a abril, us proposo a tots el repte de construir el nostre particular tarlà. El podem fer semblant al que tenim a Girona, o inventat, diferent, actualitzat, modernitzat… Penseu que és un personatge divertit i que fa riure, per tant ha d’anar vestit de manera una mica estrafolària.
