Manel Bayo projecta 7 propostes per al nou Centre d'art de Girona
L’any 2007, Manel Bayo plantejava una reflexió sobre la “imminent” construcció a Girona del Nou Centre d’art. Ja ha passat força temps i el tema ha donat moltes voltes. (només cal fer una ullada als diaris)
Decideixo mantenir el lloc web “7 Propostes per al Centre d’art de Girona” en el format en el que va ser dissenyat, malgrat que els formats web envelleixen de forma molt ràpida. De passada recupero el text que em va dedicar Eva Vàzquez i un grapat d’imatges.
Per veure la web original fes clic aquí.
O bé utilitza l’enllaç: https://manelbayo.com/set_propostes/index.html
Manel Bayo aviva el debat sobre el Centre d’Art Contemporani amb set propostes juganeres a La Mercè
L’artista saltenc presenta avui el seu treball, basat en el «net art»
EVA VÀZQUEZ. Girona
15 de maig de 2008
Ja s’ha decidit on s’aixecarà, ja té directora, ja quasi és a punt de presentar programació específica, però el Centre d’Art Contemporani de Girona continua sent, a falta d’edifici on situar-lo, una construcció intel·lectual. Manel Bayo (Salt, 1968), en lloc d’atiar la controvèrsia, ha optat per aprofitar el buit de manera imaginativa i proposar a través del seu lloc web, en forma de net art, set imatges possibles per al centre d’art que són també projeccions, juganeres i iròniques, del debat sobre el contingut.
Allà on no hi ha res, tot és imaginable, i l’ampli solar de les casernes on és previst que s’alci l’edifici del Centre d’Art Contemporani de Girona és encara prou inhòspit perquè s’hi puguin invocar tots els fantasmes que envolten el projecte, que són els mateixos que sobrevolen tota gestió institucional de la creació contemporània. Manel Bayo ha aprofitat la naturalesa virtual del projecte i la controvèrsia generada a l’entorn de les seves qualitats i atribucions per llançar, a través d’un treball de net art, set propostes arquitectòniques per al nou espai que es corresponen, per harmonitzar-hi quimèricament, hiperbòlicament, amb algunes de les concepcions estereotipades, excloents i fins i tot demencials que circulen entorn de la creació contemporània. Elitista?, localista?, banal?, feminista? Bayo resol la disjuntiva en la seva obra, que presentarà avui al bar de La Mercè (20 h), per mitjà de sis alternatives –la setena ha de ser a càrrec dels espectadors que vulguin afegir-se al joc– que converteixen cada una d’aquestes opcions en el principi rector de la institució. Així, als nostàlgics del museu convencional, l’artista els brinda el projecte Ariadna, un edifici construït a la manera d’un laberint colossal, que permet optimitzar l’espai de murs disponibles per penjar-hi quadres. Pensant en les feministes, ha concebut el projecte Origen del món, en què el centre, una estructura antropomorfa inspirada en el cos de la dona i al qual s’accedeix per la zona genital, liquida la immemorial discriminació de gènere amb una política expositiva centrada en exclusiva en l’art produït per dones. Més malèvol és Top Secret, que pressuposa un art contemporani tan rematadament complex, minoritari i intangible, que Bayo converteix l’edifici i la seva localització en un misteri accessible només als iniciats o als detectius més perspicaços, tipus Superagent 86. El seu revers seria Tele Art, una proposta per universalitzar la creació contemporània adaptant el centre a la filosofia del fast food perquè administri, també amb transport urgent, productes de consum immediat i ràpid. Per als que creguin que l’art requereix aïllament, selecció i concentració, Bayo ha concebut l’Arca, oberta només a un centenar d’artistes que viuran retirats del món en una mena d’estació espacial. I per als patriòtics, cap de millor que el projecte P, un edifici en forma de porró per cantar les virtuts nostrades, des del pa amb tomata a la sardana, i dotat d’una cripta per venerar-hi les despulles dels artistes catalans més notables a mesura que vagin caient. Qui s’hi atreveixi, que faci la setena proposta: Bayo tindrà penjades les seves a La Mercè fins al 29 de juny.