Tomàs Aymat i l’Escola Catalana de Tapís

Proposta de Babeus professor de Tapís  de l’EMA

babeus.tapis@gmail.com

Ben jove,i seguint unes inquietuds artístiques que a Tarragona no es podien n desenvolupar, Tomàs Aymat es trasllada a la ciutat de Barcelona. Estudia escenografia a Llotja sota la supervisió d’Oleguer Junyent. Gràcies a una beca marxa a París, on la coincidència amb Joaquim Folch i Torres li redefineix el seu aprenentatge vers el tapís. A París estudia, a la Manufacture Nationale de Gobelins, el tradicional punt gòtic d’alt lliç (també anomenat punt de gobelins per la seva procedència) Posteriorment, a Madrid, aprèn la tècnica de catifa a la Real Fábrica de Tapices. Amb aquest aprenentatge, a la seva tornada formà part del professorat de l’Escola de Bells Oficis de la Universitat Industrial de Barcelona, a la secció de teixit.

A Gràcia creà el seu primer taller propi, que s’haurà de traslladar a Sant Cugat del Vallès el 1920 per la gran quantitat d’encàrrecs que rebia. Formà part activa del Foment de les Arts Decoratives (FAD) on establí una gran relació professional i personal amb Santiago Marco. El 1926 és quan s’instal·là a la manufactura que actualment coneixem com Casa Aymat.

Estèticament el seu pensament i les seves produccions artístiques eren clarament noucentistes. Mediterranisme, classicisme i tradició formaren part del seu llenguatge. Al llarg de la seva vida va rebre diversos premis, tant nacionals com internacionals. Reconegut a tots els estadis de la societat catalana de l’època, rep encàrrecs privats -Santiago Marco, Joan Busquets, Lluís Plandiura… – i públics -Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona… Tomàs Aymat era un clar exemple d’allò que ens deia Eugeni d’Ors sobre el gust per l’obra “ben feta”.

JOSEP GRAU-GARRIGA 

Després d’haver passat per l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona) i realitzat obres de la magnitud dels murals de l’ermita del Sant Crist de Llaceres (Sant Cugat del Vallès), l’any 1957 comença la seva col·laboració activa amb la Casa Aymat, aleshores sota la direcció d’en Miquel Samaranch. Aquest l’encoratjà per viatjar a Saint Ceré (França) per conèixer les noves tècniques emprades pel revolucionari de l’art del tapís al s.XX, Jean Lurçat. Porten els coneixements tècnics i conceptuals adquirits a França i els apliquen a la manufactura amb lleugeres diferències i aportacions autòctones que suposen el naixement de l’Escola Catalana del Tapís, reconeguda tant nacional com internacionalment, de la qual fou director artístic fins a finals dels 60. Fou el primer artista que realitzà una exposició individual de tapissos contemporanis a Catalunya, l’any 1964 a la barcelonina sala Gaspar. Tècnica i plàsticament ha evolucionat del tapís fet a la manera de Lurçat, i ha afegit volums i textures arribant al tapís escultura deslligat del mur.

Dins aquesta etapa més experimental conreà diverses intervencions anomenades environaments (o art ambiental) on la matèria tèxtil era la protagonista.

CARLES DELCLAUX 

Al 1968 comença el seu viatge amb el tèxtil a la Casa Aymat, dins de la secció de tapís. Simultàniament segueix les classes a l’Escola Massana d’un altre històric de la manufactura, Antoni Ventós. A principis dels setanta, a més de teixir els tapissos d’artistes col·laboradors de la manufactura, comença a realitzar obres personals.
A més de la seva relació amb Aymat, s’ instal·là juntament amb altres artistes als Tallers Montmany a Valldoreix, per definitivament seguir els passos d’en Royo i traslladà part de l’Escola Catalana del Tapís a la ciutat de Girona.

La seva estètica sempre ha estat marcada per la contenció de la tècnica, seguint un camí més tradicional i clar amb tapissos plans lligats al mur, però estèticament personals i contemporanis.

JOSEP ROYO 

Entra a formar part de l’equip de la Casa Aymat a curta edat (14 anys) a l’equip de la secció del tapís. Juntament amb Vicente Pascual aprèn la tècnica tradicional del teixit de tapissos d’alt lliç, o “gobelins”. Dins de l’Escola Catalana del Tapís és el teixidor més important. Interpreta al teler obres d’artistes tan importants com Miró,Tàpies o Guinovart, relació que continuà més enllà de la seva estança a la Casa Aymat.
Al 1969 deixà la Casa Aymat per realitzar la seva manufactura de tapissos a Tarragona.

La seva evolució personal el portà del tapís d’escola catalana, encara molt lligat a formats depenents de l’arquitectura, fins a experiències tridimensionals de forta influència informal i expressionista, amb resultats de fort impacte visual.